01Dos públics, dos idiomes
Qui paga vol saber quants alumnes hi ha per grup, com se l'informa del seguiment i a quina hora acaba la classe. Qui hi assisteix vol saber si entendrà alguna cosa i amb qui estarà. Una web que només parla a un dels dos perd la matrícula a mig camí.
02Et busquen per l'examen, no per l'assignatura
Ningú busca «classes d'anglès»: busca el B2, la selectivitat, el nivell de català que li demanen a la feina o la convocatòria que acaba de sortir. Cada títol té la seva data, la seva por i la seva cerca, i necessita la seva pròpia pàgina amb temari i calendari.
03Competeixes amb tota l'oferta online
Les plataformes i els professors d'internet competeixen en preu i a qualsevol hora. El teu —grups petits, algú que avisa a casa si el noi falta, classe presencial al teu carrer— és exactament el que ells no poden donar, però només compta si està escrit.